Inici

Les bones històries ens permeten crear universos il·limitats perquè són entremaliades, beuen dels corrents subterranis i de les zones aparentment inexplorades. En definitiva: són indestructibles, no saben de prejudicis ni moralitats.

La Nona adolescent té una vida rutinària fins que per casualitat es troba asseguda a la butaca d’un teatre on davant se li planta l’Àngel Pavlovsky, el seu gran referent des del primer dia fins a l’actualitat com a artista i creador. A partir d’aquell moment, la vida de la Nona ja no tornarà a ser la mateixa.

S’apassiona pel món de l’escena, i curiosa i hiperactiva de mena, es forma en gairebé totes les branques de l’espectacle, tant dins com fora de l’escenari. Comença treballant al Teatreneu com a tècnica i regidora d’escena, on coincideix amb artistes que li deixen empremta com Jango Edwards, Jordi Dauder, Pep Anton Muñoz, o Rosa Novell, entre d’altres. Posteriorment, la fitxa el Mag Lari com a regidora d’escena, on aprèn a tenir una visió global de l’escena i amb ell descobreix que el que realment li fascina és la direcció, la qual cosa, inquieta com és, decideix marxar a Astúries per obrir horitzó on es llicencia en Direcció d’escena i dramatúrgia a l’Esad de Gijón. En tornar a Catalunya, comença a dirigir les seves pròpies obres i acaba estrenant un espectacle familiar al festival Grec de Barcelona. Paral·lelament, coneix a Jordi Quimera, il·lusionista i productor, amb qui constitueix la productora Grup Charly Trama, alhora que aprèn a dirigir espectacles de màgia amb els quals descobreix i adquireix la capacitat de saber prendre el pols de l’escena i del públic en el directe, aspecte que li redimensiona la visió d’escena. Actualment, s’està formant en animació 3D i entorns interactius.

La Nona és una professional polivalent, amb una mirada escènica personal i particular i una obsessió insana per l’espectacle. En resum, és una persona adorablement inaguantable.

Els meus punts cardinals

L’escena és una gran generadora de realitats, de manera, que no em considero directora d’escena, sinó una artesana generadora d’universos i realitats, que treballa i modela l’escena a fi d’assolir el difícil equilibri entre la forma i el contingut.

Com amb la pintura, la tonalitat és fonamental per generar dimensionalitat. És la responsable, en gran part, de generar el volum i les capes de profunditat d’una pintura. El meu major repte i més gran fascinació està centrat en la recerca de la tonalitat de l’escena, no només a través dels llenguatges escènics, sinó de l’amalgama que es genera entre la interpretació i la posada en escena, sota l’objectiu, no de dir, sinó de mostrar.

El que crec més complicat és aconseguir produir sensacions des de la comoditat d’una butaca. El que he descobert mitjançant la direcció d’espectacles de màgia, és precisament a captar el pols de l’escena a través de l’escolta del públic i això m’ha ensenyat a afinar l’ús del tempo i dels llenguatges escènics a fi d’assolir l’objectiu que l’espectador deixi de ser espectador i passi a ser còmplice de l’univers que es desplega davant seu.

Experiències complementàries